Pàgines

dissabte, 23 de setembre del 2017

Urnes, societat dividida i democràcia

Pensant-ho bé, quan s'esgrimeix l'argument que voler posar urnes divideix la societat a Catalunya, em faig la següent pregunta: i des de quan no han dividit les urnes?
En una democràcia sana, uns voten un partit, uns altres un altre, etc. Partits de diferents ideologies i tendències. La gràcia de la democràcia precisament està en això: unes urnes que divideixen o, més ben dit, diferencien, o dit d'una altra manera, són font de diversitat. I tot en un clima d'entesa i mai ningú no parla de que la societat està dividida i enfrontada!

Jo he hagut d'acatar els resultats de les urnes quan s'ha decidit investir presidents i tenir parlaments ─del govern que sigui─ que no m'han agradat, però que sí han agradat a familiars i amics, i no per això he tingut sensació d'estar enfadat o enfrontat, al contrari, en general ha estat font de debats interessants, que més aviat han servit per unir (entendre millor l'altre) que per desunir... i molt menys enfrontar!
Per tant, si us plau, deixem la demagògia on ha de ser: lluny de tota societat sanament democràtica.
Fem-ne pedagogia, d'això!

dilluns, 18 de setembre del 2017

A mis amigos de otras tierras de España

Un poema de Bertolt Brecht (1898-1956) que interpela a todos los demócratas (algunos de boquilla) que piensan que a ellos nunca les va a sacudir ese ataque flagrante a los derechos fundamentales que hoy sufre el pueblo catalán:
Primero se llevaron a los negros,
pero a mí no me importó
porque yo no lo era.
Enseguida se llevaron a los judíos,
pero a mí no me importó,
porque yo tampoco lo era.
Después detuvieron a los curas,
pero como yo no soy religioso,
tampoco me importó.
Luego apresaron a unos comunistas,
pero como yo no soy comunista,
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí
pero ya es demasiado tarde.