Pàgines

diumenge, 26 de juny del 2011

Reflexions d'un diumenge al matí

Repassant algunes notes, arran de la visita de Phillipe Maubant, de la Université de Sherbrooke (Canadà), n'he extret algunes perquè penso que ens inviten a donar-hi voltes.
  • No només ens hem de fixar en allò que diuen que fan els ensenyants sinó que hem d'observar allò que fan.
  • A les nostres aules es dediquen de 30 a 40 minuts per sessió per socialitzar (caldria?).
  • Tothom parla del constructivisme però la majoria, al final, acaba fent pregunta-resposta, és a dir, aplicant metodologies conductistes.
  • Es detecta un excessiu “clientelisme”: el professor es converteix en un proveïdor de serveis. Que els alumnes (els fills) aprenguin és secundari, volen que els nens siguin feliços.
  • Les famílies no aprofiten el que saben, o bé tenen i transmeten una educació deficient (parlen i transmeten malament).
  • Cal bastir protocols d’acció que donin marge a la presa de decisions en l’acció.
  • Els alumnes han de saber com es diu allò que fan (“esquema”).
  • Hi ha noves línies en educació (o cal obrir-les): emocions (Bruner), imaginació (Egan), intuïció (Gärdenfors)
  • Dels alumnes no només hem d’observar què han fet i com ho han fet, sinó saber si saben per què ho han fet.

              


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu el vostre comentari aquí